POBLE VELL DE MEQUINENSA

"El poble patia, des de feia molts anys, d’una mala ferida. Gent forastera, arribada de tot arreu, construïa una presa per tallar el riu; volien dominar-lo, lligar-lo per fer electricitat, i l’aigua de l’embassament havia de colgar el poble i l’enterraria per sempre més."Jesús Moncada
Històries de la mà esquerra

“Les primeres vermellors de l’alba van pujar al mur que vorejava l’Ebre des dels llaüts amarrats en els molls silenciosos i s’enganxaren lentament a les textures aspres de les cases arraulides al vessant de la serra dominada pel castell.”

A finals de la dècada dels cinquanta i inicis dels seixanta es van construïr diversos embassaments al curs del riu Ebre per a l’aprofitament hidrològic de les seves aigues. Això va comportar que l’antiga Mequinensa va quedar sepultada sota les aigües del riu que l’havia vist créixer durant mil·lènis. Els mequinensans hi van abandonar tots els seus records i van haver de lluitar per traslladar-se a una nova població: la nova Mequinensa

“Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s’esfondrava sense remei.”

Encara que les seves aigües no van inundar el poble per complet sí que van negar gran part dels seus terrenys més fèrtils i una part important de la població. Finalment es va aconseguir una indemnització per als veïns i es va enderrocar el poble per complet a excepció de l’edifici de les antigues escoles denominat Grup Escolar María Quintana que avui es la seu dels Museus de Mequinensa. Va ser un moment dramàtic per a molts dels seus veïns, que a més d’haver de deixar enrere els seus records i presenciar com desapareixien per sempre les cases en què havien nascut, havien vist com amb el pas dels anys també s’ensorrava una economia basada en la indústria, la mineria del carbó i la manufactura tèxtil, recolzada per la navegació fluvial per l’Ebre amb el Camí de Sirga.

Jesús Moncada va ubicar en aquest espai la majoría de les seves noveles i contes, però potser és a “Camí de Sirga” on es relata especialment aquest episodi que va marcar per sempre més el record dels veins d’aquella Mequinensa.

Mequinensa va renéixer de nou a causa de la tenacitat i l’esforç dels seus habitants a la vora del riu Segre.

Poble nou de Mequinensa.

La nova població és molt més moderna i turística, i s’ha convertit en un referent mundial del turisme esportiu i rebent visitants de tot el món. Mequinensa també destaca per la seva naturalesa, amb una de les grans amb confluències fluvials de la península ibèrica i per la seva oferta cultural diversa i variada. Curiosament, els carrers de la nova Mequinensa no tenen noms pròpis perque el projecte de la nova població es va fer de manera apresurada. Els carrers es van passar a denominar “Carrer A”, “Carrer B” i “Carrer C” succesivament, noms que encara perduren avui a la nova població.

El Poble Vell s’ha reconvertit en el Parc de la Memòria “Jesús Moncada” un espai on s’han recuperat els carrers i alguns punts emblemàtics de l’antiga Mequinensa com per exemple l’esglèsia o la casa natal de Jesús Moncada. Els Museus de Mequinensa a més ofereixen una Ruta Literària sobre l’obra de Moncada i l’antiga Mequinensa. Un lloc que s’ha convertit en un espai on perviu per sempre el record de tots els mequinensans.