PATRIMONI LINGÜÍSTIC

La gran importància del transport fluvial a Mequinensa va caracteritzar l’antiga vila va implicar tambè un extens vocabulari sobre la navegació i rius. Jesús Moncada tornarà a utilitzar aquest lèxic a la seva extensa obra narrativa on es recull amb gran detall aquesta navegació.

"Jo ho sabia prou bé! Encara no m’afaitava –i els anys que vaig tardar– ja navegava de minyó en el seu llaüt. Au, ara riu avall amb el llaüt carregat de carbó! Ara riu amunt, amb farina, terrissa i sabó moll! L’oncle Gòdia venia de família de llaüters i s’havia criat per aquella ribera amb la gent de l’ofici; en aquell temps encara no eren utilitzades les bèsties per remolcar els llaüts riu amunt i els homes es deixaven la pell per les vores de l’Ebre a força d’estirar la sirga."Jesús Moncada
Històries de la mà esquerra
"Veig el matxo Trèvol, acompanyat d'un peó que diria que és el malcarat del Pere d'Atura; la bèstia remunta la riba pel camí de sirga i remolca el Carlota."Jesús Moncada
Camí de Sirga

Alguns exemples del vocabulari fluvial utilitzat a Mequinensa:

amollar
v. Afluixar la sirga el patró del llagut, responent a les conveniències de la maniobra.
arbre
m. Pal dels llaguts destinat a col·locar-hi les veles. Pot alçar-se i abaixar-se per tal que les embarcacions puguin passar per sota dels ponts, cosa que no podrien fer amb l’arbre pujat. Normalment eren de pí o d’abet provinents de zones del Pirineu.
amollar
v. Soltar les veles per tal de trobar el vent favorable. També significa alliberar i afluixxar una corda per tal de maniobrar.
barcada
f. Viatge complert realitzat per la tripulació d’un llaüt, especialment quan la càrrega eren lignits.
calafat
m. Calafater, reparador d’embarcacions.
cambra
f. Camarot tancat situat a la popa del llaüt. Normalment, habitació reservada per al patró de l’embarcació.
cerç
m. Vent provinent del nordest, predominant a la vall de l’Ebre i de direcció contraria a la garbinada.
dret de capa
m. Dret del propietari d’un llaut a percebre una determinada comissió pel carbó transportat.
gàbia
f. Vela superior i més petita d’un llaut utilitzada amb vent favorable.
garbinada
f. Vent del sud-est provinent del mar cap a l’interior. Vent favorable per remontar l·Ebre.
muleta
f. Llaüt petit amb una capacitat de càrrega de vuit a deu tones.
puntona
f. Embarcació petita de passatge.
sager
m. Últim dels sirgadors d’un llaüt al camí de sirga.
saula
f. Sirga que enllaça des de la politja fins al camí de sirga on l’estiren els sirgadors.