CAMÍ DE SIRGA

 

SIRGA: Navegació, especialment fluvial, en què l’embarcació és arrossegada des de terra, per un camí de sirga, mitjançant una sirga.

“Els sirgadors del Volga” (1873) Ilia Efimovich Repin, Museu Estatal Rus (Sant Petersburg).

Des dels temps més remots les aigües dels nostres rius van ser solcades per les diverses cultures que han habitat aquestes terres. Hi ha indicis que apunten que els romans jautilitzaven aquest camí per tal de remontar el curs del riu Ebre quan les embarcacions no podíen utilitzar el corrent de l’aigua o l’ajuda del vent. Llavors, eren els hòmens els encarregats de fer remontar l’embarcació des dels camins paralels del riu amb l’ajuda d’una corda denominada “saula”.

Llaüts a l’antiga Mequinensa.

Històricament, Mequinensa es va convertir en un port fluvial important gràcies també a la seva posició estratègica que dominava la confluència del Segre i el Cinca (provinents del Pirineu) amb l’Ebre. Es té constància del comerç de productes com ara el lli, el cuir, el cànem o la mel. Els moviments comercials van ser més intensos en el sentit del riu, tot i que durant els viatges de retorn als ports fluvials de procedència, els navegants també trasportaven altres mercaderies diferents a les exportades com ara ceràmica, espart o suro.

La explotació dels lignits de Mequinensa va impulsar el tràfic fluvial mitjançant els rius. El Camí de Sirga va ser especialment important a Mequinensa per la gran importància que tenía el comerç fluvial que transportava el carbó fins gairebé la desembocadura de l’Ebre o en ocasions fins a les fàbriques industrials de Barcelona.

Llaüt a vela.

Els llaüts, unes embarcacions que arribaven a medir uns 30 metres d’eslora i que podien arribar a transportar fins a 30 tones de càrrega, es van convertir en un element molt característic de la població de Mequinensa. El “Muro” que tancava la població i la protegía de les pujades del nivell de l’aigüa dels rius era també el moll on descansaven aquestes embarcacions. En una època de comunicacions terrestres precàries, el riu es va convertir en la principal vía de transport de materials i mercaderies. Des de finals del segle XIX i ben entrat el XX, aquestes embarcacions es van convertir en un autèntic mitjà de transport fluvial. El paper del llaüt i dels llaüters (els navegants de la embarcació) a Mequinensa va deixar una gran emprempta història i cultural, i un gran vocabulari que podeu conèixer a l’apartat Patrimoni Lingüístic.

LLaüts en paralel amb la tripulació i els “matxos”.

 

 

L’any 1914 amb la gran demanda de carbó causada per l’esclat de la Gran Guerra a Europa va comportar que algunes empreses com la Societat Electroquímica de Flix optés per canviar els sirgadors per muls, coneguts habitualment com a “matxos”. Algunes companyies mineres, com la Carbonífera del Ebro, també van arribar a disposar de les seves pròpies cavallerisses, quadres i ferrería pels seus animals.

El paper central del llagut en el moviment econòmic d’aquells dies el va convertir no només en protagonista del desenvolupament de la zona, sinó també un referent cultural, del qual encara perduren alguns trets. Jesús Moncada el va inmortalitzar amb el títol de la seva novela, traduïda a més de vint idiomes.

"Grans núvols tapaven aleshores els estels, la fosca embolcallava la nau. Només sentien el lliscar de l’aigua pels flancs del llaüt, el soroll dels unglots del matxo pel camí de sirga, la fregadissa de la saula a les branques d’alguna mata i, ara i adés, les ordres breus del peó que guiava la cavalleria." Jesús Moncada
Camí de Sirga

El Camí de Sirga continua paralel al curs del riu Ebre i encara es pot recòrrer a Mequinensa. A més, durant el recorregut es poden veure les restes d’antigues explotacions mineres com ara la Mina Previsió, la Mina Flix, la Mina “El Pas” o la Mina “Les Boqueretes” i a mig camí hi ha un espai per descansar denominat el “Refugi del Pescador”. Podeu trobar més informació sobre les rutes senderistes de Mequinensa en aquest enllaç.

Poble Vell de Mequinensa i confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.

Els rius i el Camí de Sirga tenen un paper protagonista en el desenvolupament turístic de Mequinensa. Ara, han abandonat la seva funció de comerç i transport i s’han convertit en un espai ideal per als esports nàutics. Diferents equips i seleccions internacionals de rem i piragüisme realitzen “stages” de preparació a Mequinensa i durant l’any es realitzen diferents competicions i campionats nacionals, com el Descens Internacional del Cinca.

 

Una xarxa de camins i carreteres encara voregen l’Ebre i ressegueixen els mil·lenàris camins per on els sirgadors día rere día amb esforç i tenacitat remontaven les embarcacions per l’Ebre. Als Museus de Mequinensa podeu viatjar des de la Prehistòria fins a la desaparició de la vila per la construcció del pantà de Riba-roja, conèixer una mica més la vessant pictòrica i literària de Jesús Moncada i convertir-vos en autèntics miners visitant una mina de carbó de més de 1000 metres de recorregut.